Psicologia analítica junguiana aplicada a l’astrologia

Un viatge als orígens de l’astrològica psicològica.

“No podem saber on anem si no sabem d’on venim”
– Feliu Ventura

El psiquiatre Carl Gustav Jung és un dels pares del que avui en dia coneixement com a astrologia psicològica. Al llarg de la seva trajectòria va apuntar com l’astrologia era un llenguatge capaç d’apropar-se a les profunditats de la psique humana a través dels seus símbols i els seus mandales. Les seves investigacions la van visibilitzar com a eina de diagnosi psíquica, descrivint a l’astròleg com algú capaç de posar paraules a aspectes que la persona de manera conscient no podia dilucidar.

Aquesta manera d’entendre l’astrologia va revolucionar l’aproximació que es tenia fins aquell moment, però a mesura que han anat passant els anys hem anat perdent la connexió entre aquest el coneixement profund psíquic i la capacitat de descriure’l amb els símbols astrològics (tot i que en conservem el nom).

La pregunta que ens apareix seria: És realment l’astrologia d’avui fidel a la idea junguiana de ser una eina de diagnosi psíquica? Quan parlem d’astrologia psicològica, de què estem parlant exactament?
I el més important: Poden els astròlegs actuals descriure de manera minuciosa dinàmiques psíquiques internes o es queden en un espai d’interpretació merament “caracterològica” per falta de coneixement d’aquest llegat junguià?

Entendre els grans titulars de la psicologia analítica junguiana ens permet apropar-nos a la lectura d’una carta amb l’enfocament i les eines necessàries per destriar complexes, dinàmiques inconscients i neurosis personals, acompanyant a la persona en el seu creixement individual.